Se apagà la teva llum  en la terra per a que renaixera en el cel,

i escoltat de amics en el teu últim passeig,

te acompanyarem tots en el final del teu camí.

De la terra eixires i a la terra tornes,

i el vuit que es forma no es plena.

Se secà el alè  que et donava la vida

i el teu cos sense anima , sense vida.

I ara les llàgrimes que plorí eixe dia no se per a que servien.

De la terra eixires i a la terra tornes,

i el vuit que es forma no es plena.

Espere que allí en el cel, ara que tens temps

no oblides  a la família, als nets.

De la terra eixires i a la terra tornes,

i el vuit que es forma no es plena.

4 – 11 – 98   El día que una lágrima recorrió mi mejilla y por un momento hizo que cambiara de lengua.